4 de marzo de 2012

MANIFEST DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA DEL GARRAF-PENEDÉS



L’assemblea de zona dels Instituts de Secundària de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès ens adrecem a la ciutadania per tal de fer-vos partícips de la nostra preocupació davant la política que els governs de Rajoy i Mas estan portant a terme respecte a l’ensenyament públic i a altres serveis socials bàsics.
Abans de tot volem assegurar que, tot i les constants agressions dels diferents governs de la Generalitat a l’ensenyament i als seus treballadors, els professionals de l’educació seguim posant tota la nostra il·lusió i el nostre esforç per tal que la qualitat del nostre servei, i per tant, el nivell educatiu dels alumnes sigui el més alt possible. Malgrat la nostra aportació, desafortunadament, constatem que la política educativa actual i futura comportarà una reducció de recursos personals i materials i un empitjorament de les nostres condicions laborals que poden acabar repercutint negativament en la nostra tasca educativa.
Les mesures preses pel Departament d’Ensenyament  han suposat noves dificultats per a la tasca educativa dels centres de secundària. La dotació econòmica per a despeses essencials dels centres (aigua, llum, gas, material escolar, material d’oficina, fotocòpies,...) s’ha reduït en els dos últims cursos al voltant del 30 %. El nombre de professors/es dels centres s’ha mantingut o ha disminuït mentre la població escolar i les necessitats educatives del nostres alumnes no paren de créixer (no oblidem que abans d’esclatar la crisi la despesa en educació a Catalunya encara era molt més baixa que la dels països que sempre es prenen com a model). El resultat és una progressiva degradació d’unes condicions i uns recursos que ja eren escassos en relació a les necessitats reals, la qual cosa genera massificació a les aules, absència de professorat substitut per cobrir les baixes o retards en la seva assignació, i la reducció de serveis d’atenció a la diversitat i de reforç, entre d’altres.
A més, al professorat de l’ensenyament públic se’ns ha demanat un esforç extra amb una reducció del salari d’un 10% des del juny de 2010 i un increment de les hores de classe, que es pot considerar un autèntic ERO encobert ja que suposa que 4.800 professors/es interins amb contracte (primària i secundària) queden afectats per cadascuna de les hores que s’incrementa la jornada del professorat fix. I des del Departament encara s’han anunciat noves reduccions salarials i altres mesures per al 2012.
Malauradament, doncs,  des del poder polític s’està fent recaure la crisi sobre qui no l’ha provocat. Aquest desmantellament dels serveis públics és un atac directe als més dèbils que tard o d’hora acabarà beneficiant encara més tots aquells que han provocat la crisi, és a dir, els banquers i especuladors que han guanyat fortunes durant molts anys.  En concret, pel que fa, a l’ensenyament sembla que un dels objectius sigui entorpir encara més la igualtat d’oportunitats. A la llarga, doncs, la universitat només estarà a l’abast dels qui més tenen, per dir-ho ras i curt.
De fet, les mesures no són només econòmiques, sinó que s’estan modificant lleis i normatives de forma que s’atempta contra la idea d’un ensenyament democràtic en què les comunitats educatives hi tinguin quelcom a dir (per exemple en els processos d’elecció de les direccions). L’actitud inadmissible de la policia i els poder públics valencians, el caràcter de la reforma laboral, etc., són símptomes que ho confirmen.
En definitiva, reduint substancialment les inversions en serveis socials bàsics com l’ensenyament, la sanitat i l’assistència, que són claus per mantenir l’Estat del Benestar, s’està atemptant contra la cohesió social.
Pensem, con la major part dels ciutadans, que resulta pervers que, abans de retallar drets laborals i socials que han costat molt d’aconseguir, per solucionar la crisi els poders públics no hagin començat exigint responsabilitats econòmiques, i si cal penals, als responsables de bancs i grans immobiliàries, limitant l’especulació financera, reduint la despesa militar, perseguint la corrupció i el frau fiscal, abandonant projectes faraònics, augmentant els impostos a les grans fortunes i a les SICAV, etc. O, en un àmbit més proper, retirant els concerts als centres escolars d’elit o que separen l’alumnat per sexes.
Tothom és conscient que la situació econòmica és difícil, però ni la campanya de desprestigi dels treballadors públics ni les retallades en  educació i en la resta de serveis són la solució, sinó que esdevindran un problema que afectarà la major part de la societat en el futur.

NO A LES RETALLADES, L’EDUCACIÓ ÉS UNA INVERSIÓ DE FUTUR.

No hay comentarios:

Publicar un comentario