L’assemblea de zona dels Instituts de Secundària de les comarques del
Garraf i l’Alt Penedès ens adrecem a la ciutadania per tal de fer-vos partícips
de la nostra preocupació davant la política que els governs de Rajoy i Mas
estan portant a terme respecte a l’ensenyament públic i a altres serveis
socials bàsics.
Abans de tot volem assegurar que, tot i les constants agressions dels
diferents governs de la
Generalitat a l’ensenyament i als seus treballadors, els
professionals de l’educació seguim posant tota la nostra il·lusió i el nostre
esforç per tal que la qualitat del nostre servei, i per tant, el nivell
educatiu dels alumnes sigui el més alt possible. Malgrat la nostra aportació,
desafortunadament, constatem que la política educativa actual i futura comportarà
una reducció de recursos personals i materials i un empitjorament de les
nostres condicions laborals que poden acabar repercutint negativament en la
nostra tasca educativa.
Les mesures preses pel Departament d’Ensenyament han suposat noves dificultats per a la tasca
educativa dels centres de secundària. La dotació econòmica per a despeses
essencials dels centres (aigua, llum, gas, material escolar, material
d’oficina, fotocòpies,...) s’ha reduït en els dos últims cursos al voltant del 30
%. El nombre de professors/es dels centres s’ha mantingut o ha disminuït mentre
la població escolar i les necessitats educatives del nostres alumnes no paren
de créixer (no oblidem que abans d’esclatar la crisi la despesa en educació a
Catalunya encara era molt més baixa que la dels països que sempre es prenen com
a model). El resultat és una progressiva degradació d’unes condicions i uns
recursos que ja eren escassos en relació a les necessitats reals, la qual cosa
genera massificació a les aules, absència de professorat substitut per cobrir
les baixes o retards en la seva assignació, i la reducció de serveis d’atenció
a la diversitat i de reforç, entre d’altres.
A més, al professorat de
l’ensenyament públic se’ns ha demanat un esforç extra amb una reducció del salari
d’un 10% des del juny de 2010 i un increment de les hores de classe, que es pot
considerar un autèntic ERO encobert ja que suposa que 4.800 professors/es
interins amb contracte (primària i secundària) queden afectats per cadascuna de
les hores que s’incrementa la jornada del professorat fix. I des del
Departament encara s’han anunciat noves reduccions salarials i altres mesures
per al 2012.
Malauradament,
doncs, des del poder polític s’està fent
recaure la crisi sobre qui no l’ha provocat. Aquest desmantellament dels
serveis públics és un atac directe als més dèbils que tard o d’hora acabarà
beneficiant encara més tots aquells que han provocat la crisi, és a dir, els
banquers i especuladors que han guanyat fortunes durant molts anys. En concret, pel que fa, a l’ensenyament
sembla que un dels objectius sigui entorpir encara més la igualtat
d’oportunitats. A la llarga, doncs, la universitat només estarà a l’abast dels qui
més tenen, per dir-ho ras i curt.
De
fet, les mesures no són només econòmiques, sinó que s’estan modificant lleis i
normatives de forma que s’atempta contra la idea d’un ensenyament democràtic en
què les comunitats educatives hi tinguin quelcom a dir (per exemple en els
processos d’elecció de les direccions). L’actitud inadmissible de la policia i
els poder públics valencians, el caràcter de la reforma laboral, etc., són
símptomes que ho confirmen.
En
definitiva, reduint substancialment les inversions en serveis socials bàsics
com l’ensenyament, la sanitat i l’assistència, que són claus per mantenir
l’Estat del Benestar, s’està atemptant contra la cohesió social.
Pensem,
con la major part dels ciutadans, que resulta pervers que, abans de retallar
drets laborals i socials que han costat molt d’aconseguir, per solucionar la
crisi els poders públics no hagin començat exigint responsabilitats
econòmiques, i si cal penals, als responsables de bancs i grans immobiliàries,
limitant l’especulació financera, reduint la despesa militar, perseguint la
corrupció i el frau fiscal, abandonant projectes faraònics, augmentant els
impostos a les grans fortunes i a les SICAV, etc. O, en un àmbit més proper,
retirant els concerts als centres escolars d’elit o que separen l’alumnat per
sexes.
Tothom
és conscient que la situació econòmica és difícil, però ni la campanya de
desprestigi dels treballadors públics ni les retallades en educació i en la resta de serveis són la
solució, sinó que esdevindran un problema que afectarà la major part de la
societat en el futur.
NO A LES RETALLADES, L’EDUCACIÓ ÉS UNA INVERSIÓ DE FUTUR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario